L'horta valenciana va néixer en l'època de l'imperi romà, creant la ciutat de Valentia, com centre logístic i d'hibernació per a les seves campanyes de conquesta sobre Iberia.
Van aportar cultius que coneixien tant cereals com l'olivera i la vinya. No obstant aquests i per les condicions pròpies de l'entorn no eren prou productives.
No obstant això va servir per a la seva comesa de proveïment de tropes així com posteriorment en les campanyes dels visigots. deixant abandonat tant els camps com la ciutat.
Realment el que avui coneixem com l'horta valenciana es va desenvolupar a l'Edat Mitjana, durant el període islàmic, creant una important infraestructura fluvial, principalment amb la construcció de séquies i assuts, petites preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del Túria i els barrancs, aconseguint dessecar grans zones pantanoses i portant el reg dels camps. També es va impulsar i va desenvolupar diverses activitats al llarg d'estàs infraestructures com molins d'aigua, aprofitant el cabal que circulava per les sèquies, com safareigs propers als habitatges o alqueries. Un exemple interessant d'horta depenent de la ciutat per a l'obtenció d'aliments va ser el de l'horta de Russafa, el nom en àrab identifica, precisament, a aquest tipus d'hortes urbanes.
Van aportar cultius que coneixien tant cereals com l'olivera i la vinya. No obstant aquests i per les condicions pròpies de l'entorn no eren prou productives.
No obstant això va servir per a la seva comesa de proveïment de tropes així com posteriorment en les campanyes dels visigots. deixant abandonat tant els camps com la ciutat.
Realment el que avui coneixem com l'horta valenciana es va desenvolupar a l'Edat Mitjana, durant el període islàmic, creant una important infraestructura fluvial, principalment amb la construcció de séquies i assuts, petites preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del Túria i els barrancs, aconseguint dessecar grans zones pantanoses i portant el reg dels camps. També es va impulsar i va desenvolupar diverses activitats al llarg d'estàs infraestructures com molins d'aigua, aprofitant el cabal que circulava per les sèquies, com safareigs propers als habitatges o alqueries. Un exemple interessant d'horta depenent de la ciutat per a l'obtenció d'aliments va ser el de l'horta de Russafa, el nom en àrab identifica, precisament, a aquest tipus d'hortes urbanes.
Es va crear realment un ric espai productiu, l'origen de l'horta de València és clarament d'època andalusí, com a conseqüència de la introducció de la tradició àrab (Iemen i Síria) del regadiu, així com les berbers nord-africanes. Els productes conreats en ella són molt dispars, conseqüència d'una societat independent i tributària. Als cultius clàssics que ja es conreaven en època romana, cereals, vinya, oliveres, s'afegeixen l'arròs i la xufa com més característics de les zones més humides, hortalisses noves en Al-Andalus com l'albergínia i la carxofa, etc. En ser els productes hortícoles el cultiu per excel·lència, es va prendre d'aquí el nom d'aquest entorn.
Les sèquies majors van estar regides des de l'època musulmana pel tribunal de les aigües, encara vigent avui, pel qual es controlava l'ús i utilització dels cabals de reg.
Són vuit les sèquies majors de la ciutat de València: Montcada, Tormos, Mestalla, Rascanya, Quart, Mislata, Favara i Rovella.
Les sèquies majors van estar regides des de l'època musulmana pel tribunal de les aigües, encara vigent avui, pel qual es controlava l'ús i utilització dels cabals de reg.
Són vuit les sèquies majors de la ciutat de València: Montcada, Tormos, Mestalla, Rascanya, Quart, Mislata, Favara i Rovella.
