HORT ROMÀ

Els agrimensors romans dividien el territori mitjançant línies rectes perpendiculars entre si: cardines i decumani.

Així anaven creant parcel·les quadrangulars de 50 hectàrees denominades centuriae. Aquest mode d’intervenir en el territori és encara visible i és on s’ha inspirat el traçat de l’Hort Històric.

De la influència romana en la nostra agricultura destaquen el blat i l’ordi, la vinya i l’olivera o, el que és el mateix, el pa, el vi i l’oli, distintius de la cultura mediterrània. A més, les llentilles, els cigrons i els pésols, entre les llegu- minoses; la bleda i l’encisam entre les hortalisses de fulla; la figuera o la bresquillera entre els fruiters; el lli i el cànem entre les plantes tèxtils i la garrofera per a alimentar els animals de tir, són algunes de les moltes espècies llegada per a la civilització romana.

HISTORIA

L'horta valenciana va nàixer en l'època de l'Limperi Roma, i consolidà la ciutat de Valencia com a centre logístic i d'hibernació per a les campanyes romanes de conquesta de la Iberia.
Els romans van aportar-hi els cultius que coneixien, com ara el cereal, l'oliva o la vinya. No obstant això, va servir per a la seua comesa de proveïment de tropes així com posteriorment en les campanyes dels visigots deixant abandonat tant els camps com la ciutat.
El que avui es coneix com l'horta valenciana es va desenvolupar en l'edat mitjana, durant el període d'islamic. S'hi creà una important infraestructura fluvial, principalment gràcies a la construcció de sequies i assuts. També s'hi van impulsar i desenvolupar diversos habitatges o alqueries.
Gràcies a aquestes infraestructures la ciutat de València, així com les poblacions del seu entorn van aconseguir desenvolupar-se.
S'hi va crear realment un ric espai productiu. Els productes que s'hi conreen són molt dispars, com a conseqüència d'una societat independent i tributària. Als cultius clàssics que ja es conreaven en època romana, cereals, vinya, oliveres, s'hi afegeixen l'arros i la xufa com més característics de les zones més humides, hortalisses noves com l'albergínia i la carxofa, etc. El cultiu per excel·lència són els productes hortícoles, d'ací rau el nom d'aquest entorn.

PER L'HORTA

Per l'Horta és una associació sense ànim de lucre constituïda a València l'any 2001. Els seus objectius són la defensa, conservació i estudi de l'horta de València.

Està organitzada en forma de plataforma on s'apunten diferents col·lectius, grups i persones individuals que tenen en comú la protecció del territori d'horta que envolta la ciutat de València i la seua comarca. Després de lliutar batalles parcials per la seva preservació, les diferents associacions i entitats implicades van elaborar i promoure l'any 2001 una Iniciativa Legislativa Popular que demandava una "Llei reguladora del procés d'ordenació i protecció de l'Horta de València com a espai natural protegit". Més de 117.000 ciutadans avalaren un projecte que la majoria parlamentària del PP a les Corts Valencianes va rebutjar el novembre del mateix any. Aquest projecte va ser el bressol de l'Associació Per L'Horta.
Des de llavors s'ha lluitat per la conservació de La Punta, el Safranar o l'horta de Vera-Alboraia entre altres.

LA PUNTA (LLUITEM PER L'HORTA)