LES PLANTES DE L'HORT HISTÒRIC

Els cereals, els arbres fruiters, les hortalisses i algunes lleguminoses són els cultius més usats en l’alimentació. Entre els cereals es destaquen el blat, l’ordi, la dacsa, l’arròs, el ségol, l’avena i el mill. A més dels arbres fruiters més coneguts (pomera, perera, ametler, taronger...), hi ha exemplars d’arbres quasi desapareguts en els nostres horts, com el ginjoler, la nesprera i l’atzeroler, i d’altres d’introducció moderna com el papaier, la feijoa o el caquier. Les hortalisses ofereixen una enorme varietat, tant si s’aprofiten per les fulles (bleda, encisam), pels fruits (maduixes, cogombre, meló de tot l’any, albergina, pimentó, carabasseta, carabassa, maduixot, tomaca, fesol, garrofó, meló d’Alger...), pels tubercles i arrels (creïlla, remolatxa...), per les flors (floricol, carxofa...), o per les tiges (porro, card...). Propis de l’alimentació mediterrània, els llegums (tramussos, pésols, llentilles, cigrons...) aporten tant avantatges dietètics com agronòmics, perquè molts d’aquests fixen nitrogen al sòl. La veça és una lleguminosa emprada com a cultiu millorador de l’estructura i la fertilitat del sòl, i l’alfals representa els cultius farratgers. Entre els cultius industrials trobem plantes condimentàries (api, fenoll dolç, llorer...), medicinals (séver o àloe), aromàtiques (sàlvia, espígol, timó, orenga, espernallac...), oleaginoses (olivera, gira-sol), tèxtils (pita), sucreres (canya de sucre) o aprofitades en la fabricació de mobles, recipients i altres utensilis (vímet). A més de les flors, les palmeres, el taronger amarg, i fins i tot l’olivera i la vinya emparrada s’empren com a ornamentals. A continuació es presenten les característiques d’unes quantes de les plantes més representatives de cada període històric.