L'HORT ÀRAB

Despres de l’arribada dels pobles islàmics, la terra va quedar en propietat dels iberoromans convertits a l’islam: els muladís. Es reparcel·len les terres, augmenta el nombre de propietaris i el paisatge agrari guanya esplendor a causa de les aportacions de grans experts procedents de Síria i l’Egipte. La influència d’aquesta cultura en l’agricultura valenciana queda de manifest en la introducció de cultius tan emblemàtics com l’arròs, juntament amb hortalisses com la carxofa, l’albergina o la carlota. Comença l’elaboració de la popular orxata amb el cultiu de la xufa, i s’usen nombroses espècies

medicinals, com el séver, també dit àloe. El regadiu es perfecciona i s’amplia, el vocable àrab séquia s’incorpora al nostre idioma i proliferen les

al-qariya (alqueries) amb els seus horts-jardí perfumats de gesmil, taronger amarg i llimera, expressió de l’esplendor d’aquella cultura.