Despres de la II
Guerra Mundial, l’abastiment d’aliments es converteix en una prioritat, per la
qual cosa es generalitza l’agricultura de caire industrial basada en l’ús
intensiu dels mitjans de producció mitjançant la tecnificació i l’ús de productes
químics de síntesi. Amb avantatges indubtables, sobretot relacionats amb el guany
de productivitat, aquesta nova agricultura també
comporta riscos
ambientals: alt cost energètic, esgotament del sòl, contaminació d’aqüífers,
proliferació de plagues associades al monocultiu, pèrdua de biodiversitat, etc.
Per això s’impulsen noves tendències, com l’agricultura ecològica, que afavoreix l’ús de
recursos renovables, respecta els mecanis- mes naturals per al control de
plagues i malalties, i afavoreix els mètodes mecànics sobre els químics en les
tècniques agrícoles. A l’Hort Actual es mostren aquestes tendències, amb presencia
d’hivernacle, cultiu en substrat artificial, reg localitzat, etc., i l’expansió
de nous cultius, com el de plantes aromàtiques o el de flors. La citricultura
està simbolitzada pels exemplars de taronger, mandariner i aranger, i també
s’hi poden trovar espècies i varietats introduïdes fa poc com el caqui o la
nespra.
%2B19.28.32.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada